Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gemma
Biologia
Protuberància, a l’exterior d’una cèl·lula o d’un individu, que es forma al començament de la generació.
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de…
gemmació
Biologia
Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats.
En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu
gèmmula
Biologia
Gemma perdurable que es forma en les esponges.
Originada en el mesènquima, és composta per una capa de cèllules externes que engloben una massa d’amebòcits En condicions favorables la gèmmula dóna lloc a una esponja completa
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents
dominància apical
Biologia
Botànica
Fenomen que consisteix en el desenvolupament de la gemma apical i en el retardament del creixement de les gemmes laterals fins que hi ha una certa distància entre ells i l’àpex vegetatiu.
La dominància apical és deguda a l’acció de les auxines, les quals inhibeixen el creixement de les gemmes laterals