Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
genotip
Biologia
Conjunt del contingut genètic d’un organisme.
En la cèllula aquest material es troba en els cromosomes cromosoma gen S'oposa a fenotip
fenotip
Biologia
Conjunt de caràcters visibles que un organisme presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i el medi ambient (gènic, físic, hormonal, etc.).
Hi pot haver diferències fenotípiques entre organismes amb el mateix genotip i similituds fenotípiques entre individus amb diferent genotip
idiotip
Biologia
Suma de tots els determinants hereditaris d’un organisme.
És constituït, doncs, pel genotip conjunt de determinants localitzats en els cromosomes i el plasmotip conjunt de determinants localitzats extracromosòmicament
reversió
Biologia
Mutació soferta per un individu en el sentit invers al d’una mutació anterior, que és constatada pel fet que es retorna al fenotip salvatge inicial.
És anomenada també mutació supressora o retromutació funcional , per distingir-la de la retromutació pròpiament dita, en la qual hom coneix que ha estat establert, a més a més, el genotip salvatge
valor adaptatiu
Biologia
Proporció d’assoliments (fertilitat, viabilitat) aconseguits en la generació següent pels diferents genotips dels individus d’una determinada generació.
En la mesura que aquest valor adaptatiu és degut a la presència d’un determinat gen en el genotip de l’individu, la selecció actua sobre aquest gen i les proporcions es modifiquen d’una generació a la següent
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
bessó | bessona
Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns…
fenogènesi
Biologia
Procés de derivació del fenotip, condicionat per la interacció del genotip amb l’ambient.
desenvolupament
Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…