Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
amiloplast
Biologia
Leucoplast que sintetitza midó i l’acumula en capes concèntriques formant grans, els quals, en créixer, distenen el leucoplast, que resta reduït a una fina pel·lícula que envolta els grans.
Els amiloplasts abunden en certs teixits de reserva
crinofàgia
Biologia
Autòlisi dels grans de secreció produïts per la cèl·lula en una quantitat superior a l’habitual.
Quan hi ha un excés de síntesi, els lisosomes primaris, d’origen golgià, entren en contacte amb els grànuls, donen lloc als crinolisosomes, i els enzims lisosòmics hidrolitzen els components del gra
celoblàstula
Biologia
Blàstula originada d’un ou oligolecític, amb un blastocel central de grans dimensions, envoltat per una capa de blastòmers.
cèl·lula de Küpffer
Biologia
Cadascuna de les grans cèl·lules estel·liformes que hom troba en el fetge i en el revestiment endotelial dels vasos sanguinis.
radiació adaptativa
Biologia
Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.
Així, la interacció de diversos factors, com les variacions climàtiques, l’aparició de noves mutacions, la desaparició de poblacions, etc, han fet possible l’ocupació de nous nínxols ecològics per cada grup diferenciat d’organismes Això ha afavorit la proliferació de formes molt diverses, sobre les quals actua la selecció natural i romanen limitades per les espècies més adaptades al medi
regió pòntica
Biologia
Territori del sud-est d’Europa que inclou les grans àrees estèpiques d’Ucraïna i les terres veïnes de caràcter semblant.
lamel·la
Biologia
Replec aplanat de la membrana interna del cloroplast, que penetra a l’interior de l’estroma i es ramifica entre els grans.
artròspora
Biologia
Espora perdurant que resulta de la separació de cèl·lules que formen un filament, usualment després d’un reforçament de la membrana i d’una deshidratació.
Les artròspores de les cianofícies són les més grans de totes i contenen reserves abundants També en presenten alguns bacteris, algues i fongs
autoassociació
Biologia
Capacitat de les proteïnes i dels grans complexos macromoleculars, com per exemple les partícules víriques, d’associar-se sense la intervenció de cap altra proteïna.