Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cetonèmia
Biologia
Presència de cossos cetònics a la sang.
Normalment oscilla entre 0,2 i 0,8 mg% La cetonèmia augmenta amb la mobilització i el consum exagerat dels greixos de l’organisme, en la diabetis mellitus descompensada, en el dejuni prolongat i en alguns estats febrils En els nens es dóna amb freqüència i sol tenir poca gravetat
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els…
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius és de gran…
flora intestinal
Biologia
Conjunt dels bacteris simbiòtics comensals dels budells dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals després formaran part dels excrements (la quarta part d’aquests excrements són bacteris i restes bacterianes).
Anomenada també més pròpiament microbiota intestinal, els gèneres més nombrosos són Escherichia, Lactobacillus, Proteus i Mycobacterium Hom estima en més de 700 les espècies de bacteris que habiten a l’aparell digestiu humà, una tercera part de les quals són comunes a tots els individus de l’espècie humana i els dos terços restants tenen una composició específica per a cada individu N'hi ha uns 100 bilions 10 vegades més que el nombre de cèllules del cos humà, que contenen entre 3 i 10 milions de gens diferents Un bon nombre d’aquests microorganismes tenen una importància cabdal en les…
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu…
epinàstia
Biologia
Botànica
Creixement desmesurat dels teixits de la part superior d’un òrgan, causat per factors diversos, com ara la gravetat, certes substàncies químiques, la llum, etc.
ultracentrífuga
Biologia
Tecnologia
Química
Aparell que permet d’aconseguir camps centrífugs que superen valors de 250 000 vegades la força de la gravetat, mitjançant la rotació al voltant d’un eix a gran velocitat.
És emprada en la investigació de substàncies biològiques