Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
calostre
Biologia
Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans i després del part.
Aquesta secreció s’inicia els últims mesos de la gestació i augmenta durant els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la vinguda de la llet Té una composició intermèdia entre la llet i el sèrum sanguini Es caracteritza per una gran riquesa proteica sobretot lactoalbúmina i lactoglobulina, una escassa proporció de lactosa i una gran quantitat de sals minerals Conté els corpuscles de Donne , constituïts per leucòcits o cèllules epitelials carregades de greix, i és també ric en anticossos, els quals atorguen al nounat una immunitat passiva
dominància
Relació de dominància completa en la transmissió genètica del color de la flor; l’agent V és dominant sobre l’al·lel v
© Fototeca.cat
Biologia
Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
La dominància és completa quan l’homozigot de l’allel dominant i l’heterozigot no es distingeixen fenotípicament, i rep també el nom de superdominància o heterodominància La dominància és intermèdia quan l’heterozigot presenta caràcters intermedis entre els dos homozigots Entre aquestes dues classes de dominàncies es poden donar tots els graus La dominància és alternativa quan canvia en el transcurs del desenvolupament, i és condicionada quan és afectada per la presència de certs gens, que reben el nom de modificadors , o per variacions d’edat, sexe o ambient Pot presentar-se…
promielòcit
Biologia
Mielòcit embrionari, és a dir, cèl·lula intermèdia entre el mieloblast i el mielòcit.
axonema
Biologia
Feix de microtúbuls que constitueix la part central de la peça intermèdia de l’espermatozoide.
Feix de microtúbuls que constitueix l’ultraestructura d’un cili o d’un flagel, amb una disposició característica de nou parelles, o doblets, de microtúbuls situades al voltant d’un doblet central
gènere
Biologia
Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l’espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns.
Hi ha gèneres unispecífics, que comprenen una sola espècie
herència
En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
nefròtom
Biologia
Zona intermèdia del mesoderma a partir de la qual, en els embrions dels vertebrats, es desenvolupen els òrgans excretors metamèrics.
metamielòcit
Biologia
Forma de transició dels mielòcits, intermèdia entre aquests i els leucòcits granulosos, de nucli igual al d’aquests darrers, però sense ésser lobulat.
És la forma mielocítica en la qual comença el polimorfisme nuclear