Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
fetus
Biologia
Embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
En l’home, l’estat de fetus s’ateny el tercer mes, a partir del qual es comença a desenvolupar una relació proporcionada del cap respecte al cos, les parpelles creixen amb rapidesa i són soldades per les vores, i els genitals es desenvolupen i hom pot ja identificar el sexe també es produeix un allargament dels membres superiors i apareix pèl a la regió frontal El quart mes creixen els pèls veritables i es produeix un eixamplament de la cara, la separació dels ulls i la formació de la barra El setè mes el fetus, d’aparença arrugada, s’arrodoneix, a causa de l’aparició del teixit…
autoinoculació
Biologia
Inoculació d’un organisme per gèrmens que ja existien en un altre lloc del cos.
soca recombinant
Biologia
Soca que ha experimentat una reordenació gènica, ja sigui per encreuaments o per manipulació genètica directa.
asíndesi
Biologia
Absència total o parcial d’homologia cromosòmica en híbrids interespecífics, ja que llurs genomes són distints.
excretar
Biologia
Treure fora del cos (substàncies com l’orina, la suor, etc, que ja no tenen cap profit per a l’organisme).
àrea mínima
Biologia
Àrea petita, però que ja es representativa d’una comunitat, per tal com inclou el conjunt pràcticament complet dels components de la comunitat.
Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha
gàstrula
Biologia
Fase del desenvolupament embrionari que va des de la fi del període de blastulació fins que els tres fulls embrionaris i l’arquènteron ja són formats.
asincronia
Biologia
Absència de simultaneïtat en la duplicació de les dues cadenes de l’ADN, ja que un cromosoma es duplica abans o després que el seu homòleg.
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…
citotoxicitat
Biologia
Capacitat de lisar una cèl·lula, ja sigui per part d’una altra cèl·lula ( cèl·lula citotòxica
) o d’un compost químic ( citotoxina
), com l’afanastatina, limonoide present a Aphanamixis grandifolia
.
La citotoxicitat deixa un camí obert per a combatre selectivament les cèllules tumorals