Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Shinya Yamanaka

Shinya Yamanaka
© Gladstone Institutes / Chris Goodfellow
Biologia
Biòleg japonès.
Graduat 1987 a la Universitat de Kobe, completà la residència a l’Hospital Nacional d’Osaka 1987-89 Doctorat per la Universitat de la Ciutat d’Osaka 1995, d’on fou professor a l’Escola Mèdica 1996-99, del 1999 al 2005 fou professor a l’Institut de Ciència i Tecnologia de Nara L’any 2004 s’incorporà a l’Institut de Ciències Mèdiques Pioneres de la Universitat de Kyoto Des del 2010 és director del Centre per a la Recerca i l’Aplicació de Cèllules Mare Pluripotents Induïdes d’aquesta universitat L’any 2006 Yamanaka i el seu equip aconseguiren modificar el nucli de cèllules del…
Motoo Kimura
Biologia
Genetista japonès.
Llicenciat a Kyoto 1947 i doctorat a la Universitat de Wisconsin i a Osaka 1956, fou capdavanter de la genètica de poblacions Construí un model matemàtic de tot el procés de canvis de freqüències gèniques en poblacions finites És autor de Diffusion Models in Population Genetics 1964, An Introduction to Population Genetics Theory 1970, amb JFCrow i The Neutral Theory of Molecular Biology 1983, i fou editor de The Future of Man from the Standpoint of Genetics 1974
Susumu Tonegawa
Biologia
Immunologia
Immunòleg i genetista japonès.
Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació…
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar…
cèl·lula mare embrionària

Cèl·lula mare embrionària de ratolins modificades a través de la recombinació gènica
© Tongxiang Lin/University of California
Biologia
Cél·lula de la massa cel·lular interna present als embrions en estadi de blastocist.
Les cèllules embrionàries tenen una gran capacitat de replicació, es poden dividir indefinidament i són totipotents, per la qual cosa poden originar qualsevol tipus de llinatge cellular diferenciat La seva producció a gran escala i la transformació en diferents teixits de l’organisme permetria tractar, almenys en teoria, malalties degeneratives com ara l’Alzheimer i el Parkinson, lesions medullars i, en definitiva, qualsevol malaltia causada pel funcionament anòmal d’un teixit o d’un òrgan, com la diabetis o els infarts de miocardi Les cèllules mare embrionàries humanes s’obtenen d’embrions…
Biologia i genètica 2012
Biologia
Genètica
Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…