Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
lòbul polar
Biologia
Anatomia
Lòbul que es forma sobre el pol vegetatiu quan comença la segmentació; és necessari per al desenvolupament del mesoderma.
Ha estat observat en ous de molluscs
hipòfisi

Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària, la qual glàndula, relacionada amb l’hipotàlem, regula la major part de funcions de l’organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc).
En l’home es troba a la sella turca, depressió de l’os esfenoide situada sota l’hipotàlem, pesa uns 50 cg que poden modificar-se per causes fisiològiques i consta d’un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones
tim
Dibuix que mostra la situació d’un tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia…
neurosecreció
Biologia
Nom genèric de les substàncies secretades per les terminacions nervioses de certes cèl·lules del cervell, al corrent circulatori.
Poden ésser hormones, com l’antidiürètica, o bé mitjancers químics que, provinents de les neurones de l’hipotàlem, promouen l’alliberament d’hormones tròpiques del lòbul anterior de la hipòfisi, les quals, al seu torn, estimulen les glàndules endocrines perifèriques a alliberar llurs hormones respectives
Bernardo Alberto Houssay
Biologia
Fisiòleg argentí.
Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament
prolan
Biologia
Nom donat a les hormones gonadotròpiques del lòbul anterior de la hipòfisi.
basòfil
Biologia
Tipus de cèl·lules del lòbul anterior de la hipòfisi productores de corticotropina.
neurona mirall
Biologia
Tipus de neurona localitzada en les àrees del còrtex motor i sensoriomotor i al lòbul parietal del cervell que s’activa tant en efectuar moviments com en observar-los en altres individus.
Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…