Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dominància apical
Biologia
Botànica
Fenomen que consisteix en el desenvolupament de la gemma apical i en el retardament del creixement de les gemmes laterals fins que hi ha una certa distància entre ells i l’àpex vegetatiu.
La dominància apical és deguda a l’acció de les auxines, les quals inhibeixen el creixement de les gemmes laterals
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…
complex sinaptinemal
Biologia
Estructura axiforme que apareix en la profase de la meiosi, simultàniament a la sinapsi i a l’entrecreuament entre els cromosomes homòlegs que intervenen en la sinapsi.
És constituïda per dues línies laterals denses —les estructures dels cromosomes no aparellats— enroscades entre elles, que flanquegen una línia central o filament medial La formació del complex sinaptinemal és vinculada a la síntesi d’ADN durant la profase
líquid cefalorraquidi
Biologia
Líquid incolor, situat en l’espai subaracnoidal, en els ventricles cerebrals i en l’epèndima.
Es forma, per un procés d’ultrafiltració i de secreció activa, en els plexes coroidals dels ventricles laterals i del quart ventricle, i també en els vasos de l’espai subaracnoidal La seva circulació és intercalada entre l’arterial i la venosa
mastigonema
Biologia
Cadascuna de les branques laterals dels flagels barbulats de les algues eucariotes, que els donen aspecte d’escombreta.
dermàtom
Biologia
Cadascuna de les parts laterals dels somites mesodèrmics que, en desenvolupar-se, esdevenen teixit connectiu de la derma.
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes
ventre de batraci
Biologia
Aspecte del ventre eixamplat de les parts laterals que recorda el de la granota; hom el troba en els malalts d’ascites.
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna,…
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…