Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
lisi
Biologia
Fenomen consistent en la destrucció total o parcial del contorn (membranes i parets) de la cèl·lula i en la dispersió del citoplasma.
La lisi es pot produir espontàniament , per degeneració de les cèllules els seus agents són les substàncies lítiques intracellulars, biològicament , per acció de bacteriòfags, o fisicoquímicament , per nombrosos agents lítics ultrasons, tractaments mecànics, HCl, etc
lític | lítica
Biologia
Dit de la soca bacteriana a l’interior de la qual l’ADN del bacteriòfag vegetatiu es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics genètics del bacteri.
Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèllula bacteriana Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític
amboceptor
Biologia
Anticòs termoestable, també anomenat bacteriolisina o hemolisina, present en els sèrums animals en què ha estat injectat un antigen.
L’anticòs s’uneix al mateix antigen que l’ha provocat i el sensibilitza, és a dir, el fa propici a la lisi, efecte assolit amb un complement
bacteriòlisi
Biologia
Lisi o destrucció dels bacteris.
En els organismes animals, la bacteriòlisi sol ésser provocada per acció d’anticossos
complement
Biologia
Sistema compost per quinze enzims o més diferents del plasma, relacionats entre ells de manera que entren en activitat seqüencialment, determinant la formació de substàncies de notable importància en el procés de la inflamació.
L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia…
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
fagocitòlisi
Biologia
Lisi dels fagòcits amb alliberament, moltes vegades, d’antitoxines o substàncies d’activitat antimicrobiana.