Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
adipòcit

Procés d’acumulació de greix en un adipòcit
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula constituent del teixit adipós.
És arrodonida, molt voluminosa, amb el nucli i el citoplasma totalment desplaçat contra la paret cellular Conté un vacúol líquid de greix, que representa el 95% del pes cellular Els adipòcits són aplegats en grups o en petits lòbuls separats per teixit conjuntiu lax Entre el 15 i el 25% del pes del cos humà és greix emmagatzemat en els adipòcits És anomenat també esteatòcit
Silvi
Biologia
Nom amb el qual és conegut el fisiòleg i anatomista holandès d’origen francès François de le Boë, conegut també pel nom llatinitzat Franciscus Silvio o Sylvius.
Fou professor i rector de la Universitat de Leiden introduí la instrucció clínica en l’ensenyament de la medicina, descriví la tuberculosi pulmonar i assenyalà la importància de la saliva i dels sucs gàstrics i pancreàtics en la digestió dels aliments Seguidor de la iatroquímica, doctrina que explicava les malalties per trastorns de la fermentatio vague procés químic d’origen digestiu però determinant de tota la fisiologia, acceptava les doctrines de Harvey sobre la circulació de la sang, el calor innatus del cor i els animales spiritus que circulen pels nervis És conegut principalment per…
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
Biologia i genètica 2011
Biologia
Genètica
Microbioma i medicina personalitzada Gràfic representatiu dels tres tipus de composicions microbianes intestinals, anomenats enterotips Cada punt representa la composició microbiana i cada grup, un enterotip © Institut de Recerca de la Vall d'Hebrón / Anat Eck Chaysavanh Manichanh Dels molts camps de recerca que van destacar el 2011, un dels més innovadors va ser l’estudi del microbioma –conjunt d’espècies microbianes que hi ha en un ambient determinat– intestinal humà En un estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, s’ha analitzat el microbioma…