Resultats de la cerca

Aquestes divisions reben el nom de divisions de maduració espermatogènesi, ovogènesi

Les causes poden ésser diverses, però cal esmentar l’isolament geogràfic, la no coincidència en la maduració dels gàmetes i els obstacles morfològics per l’acoblament o l’absència d’atracció sexual

Fou el primer de demostrar que el nombre de cromosomes és constant i característic en totes les cèllules de cada espècie d’organismes, com també que aquest nombre es redueix a la meitat en les cèllules germinals durant la maduració dels gàmetes meiosi i es restaura en el zigot, després de la fecundació

Comprèn tres fases la germinació , fase en la qual les oogònies es multipliquen i donen lloc als oòcits de primer ordre, el creixement , acumulant vitel nutritiu, i la maduració , en què per meiosi dóna dues cèllules, una de les quals degenera i l’altra es divideix i dóna l’òvul i una altra cèllula que degenera

De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i els monòcits…

Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de…

L’espermatogènesi es produeix en els tubs seminífers dels testicles, un cop l’animal arriba a la maduresa sexual Això s’esdevé quan la hipòfisi comença a secretar hormones estimulants gonadotrofina, les quals fan que en els testicles es desencadeni, per una part, la formació dels gàmetes i, per l’altra, la fabricació de testosterona, causa de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris La formació dels gàmetes comprèn la proliferació de les cèllules germinals o espermatogonis mitjançant mitosis successives, el creixement dels espermatogonis formats per a donar lloc als…