Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
conducció nerviosa
Biologia
Transmissió dels impulsos electroquímics per les cèl·lules excitables de l’organisme, a través de llurs membranes.
L’origen de l’impuls electroquímic que es transmet per les fibres nervioses i musculars és en relació amb els ràpids canvis de permeabilitat de les membranes cellulars pels ions sodi i potassi Cadascun dels diferents tipus de fibres nervioses mielíniques i amielíniques i musculars té unes peculiaritats pròpies de conducció La transmissió dels impulsos de les fibres nervioses a les musculars esquelètiques té lloc a través de la unió neuromuscular mitjançant l’acció de l’acetilcolina
desmosoma
Biologia
Punt de contacte entre les membranes de dues cèl·lules adjacents, consistent en un engruiximent que fa entre 10 i 25 nm, i que conté elements connectius.
De dins de cadascuna de les cèllules convergeixen a l’àrea de contacte molts microfilaments, que acaben en una capa amorfa sobre les membranes Aquests microfilaments poden dirigir o regular el pas de substàncies a través dels desmosomes en circumstàncies de gran activitat metabòlica
membrana cel·lular

La membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…
plasmodi
Biologia
Massa multinucleada, formada per la unió de cèl·lules anteriorment lliures, limitada per una membrana plasmàtica de forma i dimensions no definides.
En el plasmodi d’agregació les cèllules no perden llur individualització, mentre que en el plasmodi de fusió desapareixen les membranes respectives
hematosi
Biologia
Bescanvi de gasos entre l’aire dels alvèols pulmonars i la sang venosa.
Aquesta sang es converteix així en sang arterial, per fixació de l’oxigen i eliminació de l’anhídrid carbònic Aquest bescanvi es localitza a la superfície de contacte entre les membranes alveolars i endotelials
Friedrich Löffler
Biologia
Bacteriòleg alemany.
Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda
ultracondrioma
Biologia
Conjunt de grànuls més petits que els mitocondris que hom pot considerar predecessors d’aquests.
Sembla que són uns grànuls de 0,1 a 0,5 μ, constituïts per una membrana que envolta un contingut homogeni A la regió central apareixen una sèrie de membranes que arriben a formar un mitocondri definitiu
bacteroïdàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials; de forma bacil·lar, a vegades amb ramificacions, són d’un marcat pleomorfisme i gramnegatius.
Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens
acrosoma

Biologia
Vesícula plena d’enzims hidrolítics i substàncies riques en glúcids que embolcalla la part anterior del nucli de l’espermatozoide com si fos un caputxó, juntament amb el qual constitueix el cap del gàmeta.
Deriva del grànul acrosòmic i és delimitat per una membrana externa i una altra interna, contigua a la del nucli L’acrosoma té una gran importància en el moment del reconeixement i la penetració de l’espermatozoide en les membranes oocitàries reacció acrosòmica
apòcit
Biologia
Cèl·lula amb diversos nuclis, que procedeixen de la divisió d’un nucli primitiu únic.
Cada nucli centra l’activitat d’una porció del citoplasma, o enèrgida Per tant, el conjunt correspon a un grup de cèllules no separades per membranes Es diferencia del síncit en el fet que aquest és originat per fusió de cèllules independents
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina