Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
al·lelotip
Biologia
Freqüència al·lèlica (composició genètica) d’una població.
Els canvis en l’allelotip poden sorgir per mutació, selecció, derivació genètica o processos de migració en cas d’isolament incomplet de poblacions
limfocina
Biologia
Nom genèric d’un grup de substàncies alliberades per limfòcits sensibilitzats prèviament, en contacte amb un antigen.
La seva funció és d’estimular l’activitat dels monòcits i dels macròfags que promouen la immunitat cellular Són limfocines els factors d’inhibició de la migració, quimiotàctics i blastogènics, entre d’altres
blastulació
Biologia
Procés embrionari que condueix a la formació de la blàstula.
Comença amb la formació del blastocel en la mòrula i es clou quan s’inicien els moviments cellulars de la gastrulació Representa un preludi dels importants fenòmens cellulars de migració i de diferenciació que tenen lloc durant la gastrulació
Boris Petrovič Uvarov
Biologia
Biòleg rus naturalitzat britànic.
Especialitzat en entomologia, féu recerques importants sobre els ortòpters de l’Àsia central i estudià la migració de les llagostes A partir del 1920 treballà a Anglaterra, i el 1945 fou nomenat director de l’Antilocusts Research Centre Membre de la Royal Society, publicà Locusts and Grasshoppers 1928 i Insects and Climate 1931
epimorfosi
Biologia
Procés de migració, proliferació i diferenciació de cèl·lules que té lloc a la part amputada d’un òrgan, membre o regió del cos.
Es dóna en alguns grups d’animals
flux genètic
Biologia
Bescanvi gradual de gens entre dues poblacions d’organismes de la mateixa espècie, originada per la dispersió dels gàmetes (per aparellaments) o per la migració d’individus.
L’anàlisi de l’existència de flux genètic i la seva quantificació és un dels objectes d’estudi de la genètica de poblacions, ja que el bescanvi gradual de gens altera les freqüències allèliques de les poblacions d’organismes implicades
desenvolupament embrionari
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens de divisió i diferenciació cel·lular que converteixen el zigot en un ésser capacitat per a viure lliurement i per ell mateix.
En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
equilibri genètic
Biologia
Estat d’estabilitat a què poden arribar les poblacions a conseqüència de la interacció entre els factors que regulen la variabilitat genètica, com la mutació, la selecció natural, la migració, la deriva genètica, etc.
Les freqüències dels gens afectats es mantenen constants de generació en generació
etologia
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l’hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
L’etologia, desenvolupada sobretot al s XX, és fonamentada sobre unes altres branques de la biologia, com la bioquímica, la genètica, l’ecologia, la zoologia, etc Des dels grecs hi havia diverses observacions i descripcions de tipus anecdòtic de la vida dels animals i de llurs costums, però foren les conseqüències de les teories evolucionistes de Darwin les que possibilitaren el naixement d’una etologia de rigor científic Els llibres de George John Romanes 1848-94 Mental Evolution in Animals 1884 i Mental Evolution in Man 1889 tingueren un gran ressò En aquesta època hi hagué molts d’estudis…