Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Motoo Kimura
Biologia
Genetista japonès.
Llicenciat a Kyoto 1947 i doctorat a la Universitat de Wisconsin i a Osaka 1956, fou capdavanter de la genètica de poblacions Construí un model matemàtic de tot el procés de canvis de freqüències gèniques en poblacions finites És autor de Diffusion Models in Population Genetics 1964, An Introduction to Population Genetics Theory 1970, amb JFCrow i The Neutral Theory of Molecular Biology 1983, i fou editor de The Future of Man from the Standpoint of Genetics 1974
transport actiu
Biologia
Mecanisme de transferència d’una substància des d’una regió en què es troba en feble concentració a una altra en la qual és més alta, travessant una membrana que les separa.
Per a fer que aquest trànsit sigui termodinàmicament possible, cal desprendre energia, que en la cèllula procedeix del metabolisme en forma d’ATP Probablement és un procés a l’abast de totes les cèllules Malgrat que s’han proposat molts models per a explicar aquest fenomen, tots tenen en comú el postulat d’un transportador entre la capa externa i la interna de la membrana, que pot consistir en una proteïna estereospecífica amb molta afinitat pel substrat, sempre condicionada a una suficient disponibilitat d’ATP
inferència bayesiana
Biologia
Matemàtiques
Mètode estadístic d’inferència que consisteix a maximitzar la probabilitat posterior d’una hipòtesi determinada.
Recentment s’ha incorporat a l’estimació de filogènies L’arbre filogenètic òptim és aquell que maximitza la probabilitat posterior d’obtenir la hipòtesi La probabilitat posterior és proporcional a la seva màxima probabilitat multiplicada per la probabilitat a priori de la hipòtesi, que consisteix a incorporar els coneixements previs a la realització de l’anàlisi Aquest mètode proporciona directament estimacions de les probabilitats de cada branca de l’arbre filogenètic i incorpora models sobre el procés d’evolució dels organismes a estudiar, tal com fa el mètode de màxima…
biocibernètica
Biologia
Estudi dels éssers vius amb l’enfocament propi de la cibernètica
, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern,…
membrana cel·lular

La membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…
citologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.
Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…
histologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia la composició i l’estructura microscòpica dels teixits orgànics.
Abans hom la identificava amb l’anatomia microscòpica, però avui aquesta n'és només una part EL terme ‘histologia’ fou utilitzat per primera vegada per KMayer, l’any 1819, per a designar l' Anatomie générale appliquée de Bichat, però des de molt abans hom ja discutia sobre la constitució dels organismes El descobriment del microscopi compost s XVI permeté d’estudiar els elements i les fines estructures que formen l’ésser viu Avan Leeuwenhoek, MMalpighi i NGrew acceptaren la idea de la constitució fibrillar de l’organisme Les doctrines vitalistes del s XVIII atribuïren força vital a les fibres…
Biologia i genètica 2015
Biologia
Genètica
La consecució de grans avenços científics o l'establiment de nous paradigmes va sovint associat amb el desenvolupament de noves tecnologies, que permeten realitzar aproximacions noves a les preguntes que hom té plantejades Per això els desenvolupaments procedimentals i tecnològics també van ocupar aquest 2015 un lloc destacat en les revistes científiques de referència Optogenètica Fototecacat / toufikbobo / Fotoliacom © Biblioteca de Gironella Una d'aquestes noves tècniques és l'optogenètica Descrita per primer cop l'any 2005, permet enregistrar i manipular l'activitat de circuits neuronals…
etologia
etologia Estudi de l’aprenantatge animal mitjançant la caixa de Skinner
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l’hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
L’etologia, desenvolupada sobretot al s XX, és fonamentada sobre unes altres branques de la biologia, com la bioquímica, la genètica, l’ecologia, la zoologia, etc Des dels grecs hi havia diverses observacions i descripcions de tipus anecdòtic de la vida dels animals i de llurs costums, però foren les conseqüències de les teories evolucionistes de Darwin les que possibilitaren el naixement d’una etologia de rigor científic Els llibres de George John Romanes 1848-94 Mental Evolution in Animals 1884 i Mental Evolution in Man 1889 tingueren un gran ressò En aquesta època hi hagué molts d’estudis…
vida

Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…