Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ésser viu
Biologia
Ésser ben diferenciat constituït bàsicament de C, H, O i N, juntament amb petites quantitats d’altres elements químics, organitzats en complexes molècules orgàniques, constituïdes en cèl·lules (excepte els virus, que tenen un altre tipus d’organització), reunides, generalment, en sistemes relacionats entre ells per a efectuar els processos vitals (metabolisme, etc), amb sensibilitat davant els canvis d’ambient (estímuls), que determinen respostes (irritabilitat), i amb les propietats de reproduir altres éssers idèntics, de créixer i de desenvolupar un cicle vital definit.
Creix i es multiplica sense cap més límit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d’exemplars de cada ésser viu, gairebé idèntics individus, el conjunt dels quals constitueix una espècie
adenovirus
Biologia
Grup de virus d’ADN de cadena doble que produeixen afeccions, sovint asimptomàtiques, a mamífers i aus adenovirosi
).
El virió és nu, resistent a l’èter i fa de 70 a 90 μm de diàmetre La càpsida és icosaèdrica i integrada per 252 capsòmers Es multiplica al nucli de les cèllules infectades Se'n coneixen prop d’un centenar d’espècies i 31 serotips patògens per a l’home
lític | lítica
Biologia
Dit de la soca bacteriana a l’interior de la qual l’ADN del bacteriòfag vegetatiu es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics genètics del bacteri.
Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèllula bacteriana Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític
enginyeria genètica
Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…