Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
lamarckisme
Biologia
Teoria de l’evolució exposada per Lamarck el 1809 en la seva obra Philosophie zoologique
.
Les idees fonamentals són dues el paper dels òrgans durant el desenvolupament individual atès que la necessitat crea l’òrgan i la fixació hereditària dels canvis aconseguits Les dificultats que trobà Lamarck per a classificar les grans colleccions d’animals inferiors del Musée National d’Histoire Naturelle el feren reflexionar sobre la noció d’espècie, posar en dubte la seva significació absoluta i estudiar la possible connexió i unitat d’origen de les diferents espècies Segons Lamarck, la natura ha produït per generació espontània els éssers vius més simples els infusoris, i tots els altres…
Émile Roux
Biologia
Bacteriòleg francès.
Collaborà en l’obra científica del seu mestre Pasteur des de l’any 1876 treballs sobre el carboncle i la ràbia, la qual obra continuà en diverses direccions descobriment de la toxina diftèrica, introducció de la seroteràpia, etc Des del 1904 fins a la jubilació fou director de l’Institut Pasteur
Philippe Picot de Lapeyrouse
Biologia
Naturalista occità.
Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813
biodeterioració
Biologia
Destrucció, mitjançant l’acció d’éssers vius, de materials d’interès econòmic.
Comprèn, entre d’altres, l’atac per part de microorganismes, fongs, insectes, etc, de la fusta, el paper, els teixits, els productes alimentaris, etc obstrucció o corrosió de canonades per obra de bacteris incrustació del buc dels vaixells per pegellides, lamellibranquis, cirrípedes, etc destrucció de productes emmagatzemats per obra dels rosegadors, etc La importància econòmica de la biodeterioració pot arribar a atènyer un grau considerable
Francesc Barceló i Combis
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí
Alfred Russel Wallace

Alfred Russell Wallace
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa, Contributions to…
Stephen A. Forbes
Biologia
Naturalista nord-americà.
La seva obra The Lake as a Microcosm 1887 establí els fonaments de la limnologia
Johan Hjort
Biologia
Geografia
Biòleg i oceanògraf noruec.
Autor, juntament amb John Murray, de The Depths of the Oceans 1912, una obra clàssica de l’oceanografia
Matthias Jakob Schleiden
Biologia
Naturalista alemany.
A la seva obra Beiträge zur Phytogenesis 1838 estudià el desenvolupament de les plantes i posà les bases de la teoria cellular que formulà poc temps després Theodor Schwann
Félix de Azara y de Perera

Félix de Azara y de Perera
© Fototeca.cat
Biologia
Història
Militar
Enginyer militar, geògraf i naturalista aragonès.
Germà del bisbe de Barcelona Eustaquio i del diplomàtic José Nicolás i cosí d’Eusebio Bardaxí Estudià matemàtiques a Barcelona collaborà amb Cermeño, dissenyador de la Barceloneta, i dirigí treballs de fortificació a Figueres i a Mallorca Prengué part en l’expedició d’Alger 1775 El 1781, com a membre de la comissió que havia de fixar, al Brasil, la frontera amb Portugal, anà a Amèrica i traçà un mapa de la regió i estudià la flora i la fauna del Paraguai i del Riu de la Plata Retornà a Europa 1801 i s’establí a París amb el seu germà José Nicolás, fins a la mort d’aquest el 1804, que es…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina