Resultats de la cerca

Començà estudis de literatura clàssica al Christ College d’Oxford, però es decantà pels de zoologia Graduat el 1956, l’any 1960 obtingué el doctorat i posteriorment amplià estudis al California Institute de Pasadena i a la Carnegie Institute de Baltimore EUA Fou professor i investigador a Oxford de 1962 a 1971, any en què passà a Cambridge, primer al Laboratori de Biologia Molecular 1971-83 i posteriorment al de zoologia L’any 1989 cofundà el Wellcome Trust/Cancer Research UK Institute, adscrit a la Universitat de Cambridge, que presidí fins a l’any 2001 L’any 2004 la institució canvià el nom…

Amb els seus estudis dels muntants bioquímics de Neurospora crassa , començats el 1941 conjuntament amb EL Tatum, precisà una sèrie de vies metabòliques de biosíntesi i llur relació amb els gens El 1958 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, ensems amb J Lederberg i E L Tatum, per aquests estudis

El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer

El 1888 travessà Grenlàndia d’est a oest posteriorment, i a bord del vaixell Fram , arribà a l’arxipèlag de Nova Sibèria i, després de deixar el vaixell, assolí, juntament amb Johansen, la latitud 86°14’ nord, la màxima aconseguida el 1895 Fou professor de zoologia 1897-1908 i d’oceanografia a la Universitat d’Oslo El 1905 fou designat primer ministre plenipotenciari de la Noruega independent 1906-08 A partir del 1920 fins a la mort serví com a delegat de la Societat de Nacions, que el nomenà alt comissari per a la repatriació de presoners de guerra per als refugiats russos 1921-…

A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931

Amb el seu germà Louis Lumière Besançon 1864 — Bandol, Provença 1948, químic i industrial francès, fou l’inventor del cinematògraf cinematografia Tot i que tots dos treballaren en aquesta tasca, sembla que fou Louis el qui resolgué mecànicament el problema de la presa d’imatges en moviment i de llur projecció posterior damunt un llenç blanc pantalla Els aparells de filmació i de projecció construïts pels Lumière milloraren els sistemes usats fins aleshores per aconseguir la captació successiva d’imatges sobre pellícula fotogràfica i la posterior visió amb sensació de moviment La primera…

Autodidacte, molt ben dotat per a les ciències d’observació, féu nombrosos descobriments infusoris, bacteris, glòbuls de la sang, etc utilitzant microscopis d’una sola lent, que ell mateix construïa El 1722 acabà de publicar les seves Opera omnia , formades per les 400 comunicacions que havia enviat a la Royal Society i a l’Académie des Sciences

Es doctorà el 1973 a la Universitat de Tübingen Del 1978 al 1980 treballà al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg, i des del 1981, a l’Institut Max Planck de Biologia i Desenvolupament de Tübingen, del qual fou directora 1985-90 Des del 1990 és directora del departament de genètica d’aquest institut El 1992 rebé el premi General Motors d’investigació pels seus treballs sobre la genètica del càncer, i el 1995 fou guardonada amb el premi Nobel de medicina i fisiologia, que compartí amb els nord-americans Edward Lewis i Eric Wieschaus, pels seus descobriments sobre el control…

Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom

En la seva obra Giornale de'Criselini 1759 establí una classificació de les roques en primitives poc o gens estratificades, sense fòssils, secundàries estratificades, fossilíferes i terciàries no consolidades o tendres sorres, argiles, etc