Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
diploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula el nucli de la qual té 2n cromosomes o de la fase d’un cicle biològic en què les cèl·lules són diploides.
Els cromosomes es presenten per parells, i els components de cada parell són homòlegs, de manera que tenen el doble dels cromosomes d’una cèllula haploide haploïdia
Mycoplasma genitalium
Biologia
Bacteri paràsit del tracte urogenital.
Pertany a la classe dels Mollicutes , caracteritzada per l’absència de paret cellular Té el genoma més petit conegut, format per 580073 parells de bases d’ADN que codifiquen per 517 gens Hom suposa que ha evolucionat a partir de bacteris grampositius del grup Lactobacillus-Clostridium per la pèrdua de diversos gens, que limiten llur existència a formes paràsites
alu
Biologia
Família de seqüències d’ADN presents en múltiples còpies en el genoma humà.
Els membres de la família alu, presents també en altres mamífers, tenen una longitud de 200 a 300 parells de bases Es troben repetides de 700 000 a 900 000 vegades per genoma, cosa que representa el 10% del genoma humà Se'n desconeix la funció Són emparentades amb els retrotransposons, cosa que les capacita a moure's pel genoma
Francis Compton Crick
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics
cromosoma sintètic
Biologia
Vector transportador de fragments d’ADN forà que reprodueix l’estructura d’un cromosoma.
Els cromosomes sintètics són lineals, contenen telòmers als extrems i un centròmer al mig, cosa que els permet replicar-se com si fossin cromosomes propis de la cèllula eucariota Els cromosomes sintètics s’introdueixen en cèllules de llevat perquè aquestes els repliquin juntament amb els seus propis cromosomes, per la qual cosa també es coneixen com a cromosomes sintètics de llevat YAC, de l’anglès yeast artificial chromosome També contenen marcadors de selecció per a conèixer en quines cèllules de llevat són presents Permeten transportar més d’un milió de parells de bases d’ADN…
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…
marcador de seqüència expressada
Biologia
Fragment petit d’ADN, de 200 a 500 parells de bases, de seqüència i localització conegudes.
S'expressa en un moment donat i s’utilitza com a balisa assenyaladora en la cartografia del genoma
pseudoal·lels
Biologia
Parells d’elements genètics associats amb segments duplicats d’alguns cromosomes que es comporten com al·lels.
En són exemples els de la drosòfila i els d’alguns bacteriòfags, per tal com efectuen els mateixos processos en l’organisme i es presenten en cistrons homòlegs Pel fet d’haver-se originat per mutacions en parts diferents del cistró, presenten recombinacions per entrecreuament dins el cistró i són, per tant, separables En altres casos, el pseudoallelisme pot ésser explicat per interaccions funcionals entre mutacions de diferents cistrons
element dispers curt
Biologia
Seqüència d’ADN de menys de 500 parells de bases que es troba repetida fins a 500 000 vegades al genoma.
Els elements dispersos curts SINE, de l’anglès short interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció Els SINE més ben caracteritzats en l’espècie humana són un conjunt de seqüències molt relacionades anomenades família alu