Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
pistola gènica
Biologia
Aparell que permet introduir material genètic en una cèl·lula mitjançant la utilització d’una partícula balística.
El material genètic es diposita sobre una partícula de metall pesant, generalment or, la qual és disparada amb una pistola d’aire comprimit
comptador de Coulter
Biologia
Aparell dissenyat per al compte de cèl·lules d’una suspensió.
Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió
grànul
Biologia
Partícula intracel·lular que es tenyeix amb determinats colorants.
cosmidi
Biologia
Partícula fàgica semblant al bacteriòfag Lambda preparada mitjançant un procediment experimental.
Els cosmidis poden autoreplicar-se perquè estan construïts a partir d’un plasmidi que conté un fragment de ADN del bacteriòfag Lambda que codifica la seqüència del punt de reconeixement denominat regió cos , d’aquí el seu nom del sistema d’empaquetament de l’esmentat bacteriòfag
virino
Biologia
Partícula infecciosa hipotètica, l’existència de la qual no ha estat demostrada.
Estaria formada per una proteïna codificada per l’organisme hostatjador i un petit àcid nucleic que no codificaria cap proteïna, però que serviria de motllo per a la seva pròpia replicació, la qual estaria catalitzada pels enzims de l’organisme hostatjador Es descriu com a alternativa al prió
encapsidació
Biologia
Reintroducció d’una molècula de ADN recombinant en una partícula de bacteriòfag.
fagocitar
Biologia
Dur a terme la fagocitosi (d’un microorganisme o d’una partícula).
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
anticòs

Representació del model d’un anticòs
© fototeca.cat
Biologia
Globulina del sistema gamma amb capacitat d’unió específica amb un determinat antigen.
L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina…
viroide
Biologia
Partícula infecciosa d’àcid nucleic de baix pes molecular, que no està protegida per un embolcall proteic com els virus autèntics.