Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
badall
Biologia
Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.
Comporta sovint l’obturació de la trompa d’Eustaqui i, com a conseqüència, sordesa momentània Tradueix una dificultat o disminució de la respiració, deguda a la fatiga, al desig de dormir, al tedi, a la gana, al fred o a una calor excessiva També a vegades és símptoma de dispèpsia Pot ésser provocat també per mimetisme, naturalment inconscient
sospir
Biologia
Psicologia
Inspiració profunda seguida d’una expiració audible, deguda moltes vegades a estats anímics.
capacitat vital
Biologia
Quantitat d’aire expulsat per una expiració forçada després d’una inspiració profunda.
Aproximadament és de 3 a 4 litres És una de les proves més útils per a mesurar la funció pulmonar s’altera notablement en diverses broncopneumopaties
Bruce Frederick Cummings
Biologia
Literatura anglesa
Biòleg i assagista anglès, més conegut pel pseudònim Wilhelm Nero Pilate Barbellion.
Fou periodista a 16 anys més tard s’interessà en les ciències naturals i guanyà per oposició una plaça al museu d’història natural de Londres el 1911 El 1919 publicà The Journal of a Disappointed Man ‘Diari d’un home desillusionat’, inspirat en el seu mateix diari, on fa una autoanàlisi lúcida i profunda
cos mucós de Malpighi
Biologia
Capa profunda de l’epidermis, blanca, espessa i turgent, constituïda pels estrats basal, espinós i granulós.
diferenciació
Biologia
Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada…
batiestèsia
Biologia
Sensibilitat profunda que recull els impulsos que provenen dels músculs, dels tendons i dels lligaments articulars, per tal d’informar de les posicions recíproques de les diferents parts del cos.
vida
Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…