Resultats de la cerca

Un cop seqüenciat s’anoten els gens i les altres seqüències importants, com les reguladores, presents en aquest genoma A més del Projecte Genoma Humà , es disposa de la seqüència complerta del genoma de centenars d’altres organismes, de tots els dominis i regnes, d’orgànuls com mitocondris i cloroplasts, de virus i també d’organismes extingits, com l’home de neandertal

Juntament amb FHCrick, publicà a la revista Nature , l’any 1953, un model de l’estructura molecular de l’ADN en doble hèlix que ha servit per a explicar tant la duplicació de la molècula de l’àcid desoxiribonucleic duplicació de l'ADN com la transmissió de la informació genètica És autor de The Molecular Biology of the Gene 1965 i The Double Helix 1968 Compartí amb MWilkins i FHCrick el premi Nobel de medicina de l’any 1962 De 1988 a 1992 dirigí el Projecte Genoma Humà

Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb…

Els cromosomes sintètics són lineals, contenen telòmers als extrems i un centròmer al mig, cosa que els permet replicar-se com si fossin cromosomes propis de la cèllula eucariota Els cromosomes sintètics s’introdueixen en cèllules de llevat perquè aquestes els repliquin juntament amb els seus propis cromosomes, per la qual cosa també es coneixen com a cromosomes sintètics de llevat YAC, de l’anglès yeast artificial chromosome També contenen marcadors de selecció per a conèixer en quines cèllules de llevat són presents Permeten transportar més d’un milió de parells de bases d’ADN forà, cosa…

El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza…

Seguint la tendència dels darrers anys, al llarg del 2013 les revistes científiques de referència en biologia i genètica van continuar destacant de manera preferent en les seves portades i els seus editorials els avenços en genètica i genòmica, especialment pel que fa a l’expressió i la regulació gènica, l’estructura i el funcionament del cervell i la importància de la dinàmica bacteriana en sistemes molt diversos En conjunt, cada cop prenen més importància els aspectes dinàmics i relacionals, fruit dels grans avenços recents en les tècniques d’anàlisi simultània de grans quantitats de dades…

Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…

Doctorada en medicina i cirurgia a la Universitat de Cantàbria el 1985, és profesora de Psicofisiologia a la Universitat Ramon Llull, professora collaboradora a la Universitat Autònoma de Barcelona Participa també en el programa Health and Life Sciences Genetics and Disease, de la Universitat Pompeu Fabra Coordina el projecte Gens i Malaltia del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, on dirigeix un equip de recerca sobre el cromosoma 21, la trisomia del qual provoca la síndrome de Down Ha presidit la International Behavior and Genetics…

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…