Resultats de la cerca

El quiasma produeix una disjunció dels gens que resten a banda i banda del punt d’entrecreuament La freqüència amb què es presenten els quiasmes és proporcional a la longitud de les cromàtides i pot arribar a ésser de 10 quiasmes per cromàtide

Inclou la comparació de les seqüències homòlogues d’ADN d’organismes actuals i el comptatge de les diferències que s’han acumulat entre ells Si hom considera llargs períodes de temps, la taxa de canvis nucleotídics en zones no sotmeses a selecció és directament proporcional al temps transcorregut Tanmateix, atesa la dificultat d’establir la manca absoluta de selecció sobre les seqüències analitzades, cal fer calibracions a partir d’espècies el temps de divergència de les quals ha estat prèviament establert a partir del registre fòssil 

Recentment s’ha incorporat a l’estimació de filogènies L’arbre filogenètic òptim és aquell que maximitza la probabilitat posterior d’obtenir la hipòtesi La probabilitat posterior és proporcional a la seva màxima probabilitat multiplicada per la probabilitat a priori de la hipòtesi, que consisteix a incorporar els coneixements previs a la realització de l’anàlisi Aquest mètode proporciona directament estimacions de les probabilitats de cada branca de l’arbre filogenètic i incorpora models sobre el procés d’evolució dels organismes a estudiar, tal com fa el mètode de màxima…

A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars 7,5%

Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat…