Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
immunocompetència
Biologia
Capacitat de desenvolupar reaccions d’immunitat, sota una estimulació apropiada, per mitjà de les quals l’organisme adquireix la capacitat de reconèixer bioquímicament les substàncies alienes a ell.
Generalment és una reacció avantatjosa ja que protegeix l’organisme de l’atac de substàncies estranyes
vèrnix
Biologia
Substància o capa greixosa que recobreix la pell del fetus, constituïda per cèl·lules epitelials descamades, materials sebacis, colesterina i detrits cel·lulars.
En el nounat és clarament visible com una capa blanquinosa que li cobreix i li protegeix tota la pell S'elimina espontàniament És anomenada també vèrnix caseosa i untet sebaci
líquid àmnic
Biologia
Fluid que emplena la cavitat àmnica.
Protegeix el fetus o l’embrió dels traumatismes externs i crea un ambient aquós propici al desenvolupament de l’embrió o del fetus No és clar si és de procedència fetal, àmnica o materna
coberta vírica
Biologia
Embolcall proteic extern d’un virus que en protegeix el genoma.
La morfologia de la coberta canvia segons el virus També se l’anomena càpsida
càpsula
Biologia
Coberta o membrana que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes.
Així, molts bacteris tenen una càpsula mucilaginosa que envolta tota la superfície exterior de la paret cellular i els serveix de protecció els radiolaris i altres organismes unicellulars tenen una càpsula central endoplasmàtica que envolta el nucli diverses algues, especialment les cianofícies, tenen unes càpsules semblants a les bacterianes, sovint formades per diversos estrats etc
epiteli

epiteli Tall perpendicular de la pell de la polpa d’un dit
Biologia
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars,…
ou

Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…
anticòs

Representació del model d’un anticòs
© fototeca.cat
Biologia
Globulina del sistema gamma amb capacitat d’unió específica amb un determinat antigen.
L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina Els anticossos…
aparell respiratori

Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…