Resultats de la cerca

Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura tridimensional de…

  Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull  al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels recursos, com…

  Graduat i doctorat 1981 en enginyeria química per la Universitat de Kentucky, fou professor a la Virginia Polytechnic and State University 1981-1990 Des del 1992 és professor a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech S'ha centrat en l’estudi de les zeolites i els tamisos moleculars i, en particular, en l’augment de la seva porositat per a la síntesi de nous materials i catalitzadors Membre de diverses societats científiques i del programa de teràpies experimentals del City of Hope Comprehensive Cancer Center 2004, ha rebut diversos premis, entre d'altres, l’Ipatieff 1992 i l'Elmer…

Estudià l’estructura de les proteïnes i els mecanismes de la fermentació alcohòlica Editor del Handbuch der biologischen Arbeitsmethoden ‘Manual de les metodologies biològiques’

Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural

Fou una idea proposada durant la dècada dels anys setanta pel químic i biòleg britànic James E Lovelock i complementada per la biòloga nord-americana Lynn Margulis

A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931

Ingressà a la Companyia de Jesús S'especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià Des 1925 al 1928 presidí la Institució Catalana d’Història Natural Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la de Ciències Naturals de Madrid Dedicat principalment a la investigació, publicà obres de text, com Citología 1914-18 i Elementos de Embriología 1922-24, sovint reeditades, i estudis com Trayectorias embriológicas 1930 i Problemas biológicos 1941

Fou professor i rector de la Universitat de Leiden introduí la instrucció clínica en l’ensenyament de la medicina, descriví la tuberculosi pulmonar i assenyalà la importància de la saliva i dels sucs gàstrics i pancreàtics en la digestió dels aliments Seguidor de la iatroquímica, doctrina que explicava les malalties per trastorns de la fermentatio vague procés químic d’origen digestiu però determinant de tota la fisiologia, acceptava les doctrines de Harvey sobre la circulació de la sang, el calor innatus del cor i els animales spiritus que circulen pels nervis És conegut…

Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries