Resultats de la cerca

Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits

Féu recerques sobre la bioquímica dels dípters i demostrà l’existència del citocrom

Investigà nombrosos virus infecciosos i descobrí i desenvolupà diverses vacunes, com l’antipoliomielítica per via oral Féu també recerques sobre la toxoplasmosi i el càncer

Féu recerques en oceanografia i biologia marina, especialment sobre la genètica de les anguiles i altres peixos S'ocupà també de botànica i féu estudis sobre el llúpol

En aquest camp cal emmarcar les recerques sobre els mediadors, neuromoduladors endorfina, neurotransmissors encefalina, i llurs relacions amb les alteracions del sistema nerviós, el psiquisme i les ciències del comportament

Introduí el darwinisme a Rússia i desenvolupà la primera hipòtesi acceptable de la relació entre els vertebrats i els invertebrats Féu recerques sobre l’embriologia dels cucs, els artròpodes, els braquiòpodes i els celenterats

Féu importants recerques sobre diferenciació cellular, cultiu de cèllules in vitro , mecanismes genètics i hibridació de cèllules somàtiques Publicà La Culture des Tissues 1932, Nucleocytoplasmatic Relations in Micro-organisms 1953 i Hybridization of Somatic Cells 1972 És considerat pioner de la genètica molecular

Com a sociòleg, basant-se en les seves recerques a Escòcia, l’Índia i Palestina, estudià sobretot els problemes del desenvolupament de les comunitats humanes City Development 1904 i Cities in Evolution 1913 Com a biòleg escriví, amb JAThomson, The Evolution of Sex 1900

Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques

Especialitzat en entomologia, féu recerques importants sobre els ortòpters de l’Àsia central i estudià la migració de les llagostes A partir del 1920 treballà a Anglaterra, i el 1945 fou nomenat director de l’Antilocusts Research Centre Membre de la Royal Society, publicà Locusts and Grasshoppers 1928 i Insects and Climate 1931