Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
rigidesa cadavèrica
Biologia
Encarcarament que sobrevé al cadàver poc temps després de la mort i que desapareix en començar el procés de descomposició.
desenvolupament
Biologia
Mena de desenvolupament de certs bacteris que sintetitzen defectuosament una paret cel·lular.
Ela bacteris amb aquesta propietat presenten formes molt variades allargades, irregulars, rodones i aplanades, però que sempre són diferents de l’aspecte clàssic, sia coc o bacil Aquesta mena de desenvolupament és degut a la incapacitat per part del bacteri de sintetitzar el mucopolisacàrid de la paret cellular, la qual cosa fa que aquesta tingui poca rigidesa i adopti formes totalment anormals
cadàver
Biologia
Medicina
Cos mort, especialment d’una persona.
En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la…
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual…
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
sexe

Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…