Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cromosoma Z
Biologia
Cromosoma sexual equivalent a un cromosoma Y, quan el sexe heterogàmic és el femení.
La femella és representada per WZ, i el mascle per WW És el cas de les papallones, les arnes, els cucs de seda i certs ocells i peixos
Agostino Bassi
Biologia
Naturalista italià.
Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes
Josep Comes
Biologia
Naturalista.
Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres
Louis Pasteur
Biologia
Biòleg francès.
Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties…
glàndula sericígena
Biologia
Zoologia
Cadascuna de la glàndules de les aranyes que, situades a la part ventral de l’abdomen, secreten a través d’uns orificis o fileres una secreció viscosa o seda, que, en forma de filaments, els serveix per a fer les teranyines.