Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
blastocel
Biologia
Cavitat formada a l’interior de la blàstula, anomenada també cavitat de segmentació.
Es forma a partir del moment que les cèllules internes de la mòrula, en continuar segmentant-se, se separen per tal de formar una petita cavitat que va creixent de volum a mesura que creix la blàstula Del blastocel deriven, pels processos ulteriors de gastrulació i de neurulació, els teixits i els òrgans mesodèrmics de l’organisme adult
aïllament
Biologia
Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena.
L’aïllament pot ésser ocasionat, fonamentalment, per obstacles geogràfics mars, muntanyes, etc que separen les dues poblacions aïllament geogràfic per èpoques diferents de fecunditat de les poblacions aïllament estacional per determinants genètics que estableixen incompatibilitat reproductora entre dues espècies aïllament reproductor per diferències en els hàbits d’aparellament entre espècies distintes aïllament sexual Cal remarcar que l’aïllament, llevat dels casos d’aïllament geogràfic, no exigeix necessàriament discontinuïtat entre les àrees de distribució de les…
politènia
Biologia
Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants.
És un fenomen típic de teixits secretors d’insectes dípters, i també d’alguns protoctists, plantes i animals La presència d’aquests cromosomes duplicats fa que augmenti la capacitat secretora dels teixits on es troben, ja que s’incrementa la capacitat de transcripció de determinats gens
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…
desenvolupament embrionari

Etapes successives del desenvolupament embrionari d’un vertebrat
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens de divisió i diferenciació cel·lular que converteixen el zigot en un ésser capacitat per a viure lliurement i per ell mateix.
En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…