Resultats de la cerca

L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades

Inclou la comparació de les seqüències homòlogues d’ADN d’organismes actuals i el comptatge de les diferències que s’han acumulat entre ells Si hom considera llargs períodes de temps, la taxa de canvis nucleotídics en zones no sotmeses a selecció és directament proporcional al temps transcorregut Tanmateix, atesa la dificultat d’establir la manca absoluta de selecció sobre les seqüències analitzades, cal fer calibracions a partir d’espècies el temps de divergència de les quals ha estat prèviament establert a partir del registre fòssil 

Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac dels…

Hom anomena algunes d’aquestes seqüències gens saltadors o transposons

Els tres dominis dels éssers vius són el dels bacteria , dels archaea i dels eukarya El coneixement de les seqüències gèniques dels organismes ha permès confirmar la validesa d’aquesta classificació

Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes

Els elements dispersos curts SINE, de l’anglès short interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció Els SINE més ben caracteritzats en l’espècie humana són un conjunt de seqüències molt relacionades anomenades família alu

Un cop seqüenciat s’anoten els gens i les altres seqüències importants, com les reguladores, presents en aquest genoma A més del Projecte Genoma Humà , es disposa de la seqüència complerta del genoma de centenars d’altres organismes, de tots els dominis i regnes, d’orgànuls com mitocondris i cloroplasts, de virus i també d’organismes extingits, com l’home de neandertal

Generalment, la distància que hi ha entre els diferents nodes terminals i l’arrel no és sempre la mateixa, és en funció de la quantitat de canvi evolutiu Si les puntes de les branques són totes equidistants respecte a l’arrel de l’arbre s’anomena dendrograma o arbre ultramèric, i s’utilitza per a representar el temps evolutiu, expressat directament en anys o indirectament a través de la divergència entre seqüències, utilitzant el concepte de rellotge molecular  

Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà