Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
suc vacuolar
Biologia
Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols, constituïda per substàncies minerals (com ara sulfats, nitrats, clorurs, fosfats, etc) i orgàniques (com ara àcids orgànics, glúcids —especialment sacarosa, glucosa i tanins— i lípids).
En els vacúols s’acumulen substàncies de reserva i substàncies procedents de totes les vies metabòliques de degradació tòxiques per al citoplasma que les produeix El suc vacuolar permet al citoplasma de conservar el grau d’imbibició convenient L’entrada d’aigua del medi a l’interior de la cèllula, per osmosi, té com a conseqüència la turgència cellular
suc pancreàtic
Biologia
Líquid viscós i alcalí secretat pel pàncrees; conté aigua, enzims, greixos, sals, proteïnes i leucina.
suc intestinal
Biologia
Líquid clar, groguenc i alcalí, secretat per les glàndules de Lieberkühn de la mucosa intestinal.
suc gàstric
Biologia
Líquid clar secretat per la mucosa gàstrica; conté aigua, àcid clorhídric, pepsina, labferment i sals minerals.
suc nuclear
Biologia
Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
És format sobretot per proteïnes particularment cisteïna A la majoria dels nuclis presenta una semblança homogènia La seva viscositat és, per terme mitjà, de 0,94 —en comparació amb la de l’aigua—, la seva elasticitat és molt gran i té una consistència més o menys gelatinosa segons l’estat fisiològic de la cèllula Pren els colorants no basòfils com l’eosina, i el seu pH és igual o superior a 7
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…
experiment de Pavlov
Biologia
Investigació clàssica de Pavlov que consisteix a aïllar quirúrgicament un fragment de la mucosa de l’estómac per tal de conservar les seves relacions vasculars i nervioses, però recollint a part el producte de la secreció de les glàndules digestives.
D’aquesta manera hom pot comprovar la composició i la quantitat de suc gàstric en relació amb l’alimentació, amb els estímuls psíquics, etc Aquest experiment ha estat bàsic per a la teoria pavloviana dels reflexos condicionats i en la investigació fisiològica