Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
diadococinèsia
Biologia
Facultat del cerebel que coordina la realització de moviments successius i alternants.
Henri Marie Ducrotay de Blainville
Biologia
Naturalista i metge francès.
Esdevingut professor d’anatomia i de zoologia a la facultat de ciències de París 1812 amb l’ajut de Georges Cuvier, a partir d’aquest moment en combaté les idees Ocupà al Museu la càtedra de conquiliologia 1831 i, en morir Cuvier, la d’anatomia comparada 1832, que havia ocupat aquest Admetia la creació, però no els successius cataclismes i creacions de Cuvier catastrofisme
fase
Biologia
Cadascun dels estats successius per què passa un ésser viu en el curs del seu desenvolupament.
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos sexuals com la…
catastrofisme
Biologia
Geologia
Teoria, exposada fonamentalment per Cuvier (1812), que, atribuint a processos catastròfics tots els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història, tractava d’explicar, en particular, la successió de faunes fòssils diferents en els estatges successius.
Alcide d’Orbigny afegí al postulat de les catàstrofes succesives el de les creacions successives corresponents Els treballs de darwin i de lyell la refutaren definitivament cataclisme, uniformitarisme
vida
Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i…