Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Gerald Durrell
Biologia
Literatura anglesa
Naturalista i escriptor anglès.
Germà de Lawrence Durrell Organitzà importants expedicions científiques per a la captura i la preservació d’espècies animals, i a més de fundar i dirigir el zoo de Jersey 1958, fundà el Jersey Wildlife Preservation Trust 1963, per a la protecció d’espècies en extinció, i l’escola de naturalistes International Training Center 1976 La seva obra, de gran amenitat, es mou entre la divulgació i la crònica personal, tot barrejant les anècdotes viscudes en el seu treball de naturalista amb la descripció dels costums dels animals Escriví, entre altres, The overloaded Ark 1953, My Family…
Calvin Blackman Bridges
Biologia
Geneticista nord-americà.
Fou un dels collaboradors més importants de Thomas Hunt Morgan En el seu treball Nondisjunction as proof of the chromosome theory of heredity ‘La no-segregació com a prova de la teoria cromosòmica de l’herència’, 1916 donà la prova experimental decisiva que els cromosomes són els portadors dels gens
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
Conrad Gesner
Biologia
Metge i naturalista suís.
Els cinc volums de les seves Historiae animalium , 1551-87 que agrupen els animals segons la classificació aristotèlica, representen un treball enciclopèdic d’un gran valor Fou també un dels primers a reconèixer l’origen animal dels fòssils i, en el camp de la botànica, fou l’únic naturalista del seu temps que valorà els fruits i les flors com a caràcters d’importància en la descripció i la classificació dels vegetals
Étienne Jules Marey
Biologia
Fisiòleg francès.
Deixeble de Claude Bernard i professor al Collège de France, es destacà per les descobertes d’aparells destinats a enregistrar gràficament l’acció vital de determinats òrgans, com l’esfigmògraf, el pneumògraf, etc, i de diferents mètodes de cardiografia intracardíaca Juntament amb Élie de Cyon, establí la llei de la constància del treball del cor, que porta el seu nom De les seves obres es destaca La Méthode graphique dans les sciences expérimentales 1878
John Franklin Enders
Biologia
Microbiòleg nord-americà.
Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió
William Cecil Campbell
William Cecil Campbell
Biologia
Bioquímic irlandès.
Graduat pel Trinity College de la Universitat de Dublín 1952, posteriorment anà als Estats Units, on el 1957 es doctorà per la Universitat de Wisconsin-Madison amb una tesi sobre el trematode paràsit Fascioloides magna Del 1957 al 1990 feu treball de recerca a la companyia farmacèutica Merck & Co , on, a partir dels treballs de Satoshi Ōmura sobre el bacteri Streptomyces avermitilis desenvolupà l’avermectina, substància usada per a l’elaboració de medicaments, com ara la ivermectina, que combaten els cucs paràsits causants de malalties com la filariosi o l’ oncocercosi…
Frederic García i Moliner
Biologia
Físic.
Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els…
contracció muscular
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les…
Francesc Vidal i Careta
Biologia
Música
Metge, naturalista i compositor.
Es doctorà en medicina i cirurgia 1880 i en ciències naturals 1885 i féu estudis musicals Guanyà, el mateix any, una càtedra de paleontologia estratigràfica a la Universitat de l’Havana, on es traslladà Afeccionat al món dels fòssils i roques preparà, a Cuba, una collecció per a l’Exposición Histórico-Americana organitzada a Madrid el 1892 Més tard fixà la seva residència a Madrid, on, el 1895, guanyà i ocupà la càtedra de paleontologia de la Universidad Central de Madrid Collaborador a diverses revistes científiques, cal destacar el seu treball a “La Naturaleza” Publicà La…