Resultats de la cerca

D’un diàmetre extern d’uns 24 nm i intern de 10 nm, són formats de filaments de tubulina disposats helicoïdalment Hom els atribueix funcions diverses com ara l’esquelètica en axons de neurones, migracions cellulars cariocinesi, i en cilis i flagels Hom els troba en el grànuls basals i en el centríol Foren descrits el 1963

Fou descrita per Franz Nissl a les neurones

Les cèllules mare de teixit tenen una certa capacitat de replicació i són oligopotents, és a dir, poden originar qualsevol cèllula diferenciada del llinatge concret del teixit del qual provenen La seva funció és anar reemplaçant les cèllules del seu teixit a mesura que moren N'hi ha a tots els teixits, malgrat que, al teixit nerviós, hi són molt escasses i es troben localitzades en unes àrees molt concretes Se n'ha proposat la utilització en teràpies de medicina regenerativa, per generar teixits que es puguin utilitzar en trasplantaments La seva versatilitat és molt menor que la de les…

Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…

Les cèllules mare de cordó umbilical tenen una bona capacitat de replicació i són quasi totipotents Es considera que poden ésser una alternativa a la utilització de cèllules mare embrionàries en tractaments de medicina regenerativa Aquesta possibilitat implicaria l’obtenció personalitzada de cèllules, en un nombre baix, després de cada naixement i la seva posterior conservació fins al moment d’ésser utilitzades

Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi

Són considerats com una forma funcional dels fibròcits