Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
autòlisi
Biologia
Destrucció d’un òrgan, d’un teixit, etc, per acció d’enzims proteolítics produïts per aquest mateix òrgan, teixit, etc.
En alguns cultius de bacteris, les cèllules mortes sofreixen a vegades destrucció per autòlisi Han estat observats sovint casos d’autòlisi en el curs de les malalties cròniques, en certes vísceres en vies de degeneració
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
aclimatació a l’altura
Biologia
Conjunt de reaccions fisiològiques que permeten a un organisme d’adaptar-se a un medi situat a més altitud de la que està acostumat a viure.
Al primer moment es dóna una reacció funcional augment del volum sanguini expellit per minut, de la concentració de sang a les vísceres i disminució de la tasa d’oxigen de la sang arterial a causa de la baixa pressió atmosfèrica A aquesta etapa en segueix una altra, anomenada racció estructural , caracteritzada per un augment dels eritròcits poliglobulinèmia i consegüentment del volum sanguini, la qual cosa incrementa la capacitat de transport d’oxigen a la sang Així, el volum de sang expellit per minut es normalitza tot i mantenir-se la poliglobulinèmia L’home necessita unes 6…
cadàver
Biologia
Medicina
Cos mort, especialment d’una persona.
En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la…
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
receptor
Biologia
Cadascuna de les formacions especialitzades repartides al si dels teguments, músculs, vasos sanguinis i vísceres, que transform en un estímul mecànic, tèrmic, químic o elèctric en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial.
circulació portal
Biologia
Zoologia
Circulació en què la sang, procedent de les artèries de la circulació general, després de banyar les vísceres abdominals i de proveir-se dels productes de la digestió, és recollida per la vena porta que la mena cap al fetge.
En aquest òrgan la sang es distribueix pels sinusoides on tenen lloc les reaccions metabòliques hepàtiques i va després cap a les venes centrolobellars i cap a les suprahepàtiques que desemboquen en la vena cava inferior on la sang torna a assolir la circulació general Hi ha també una circulació portal hipotalamohipofisària mitjançant la qual l’hipotàlem envia a la hipòfisi diferents factors d’alliberament que hi estimulen la producció de determinades hormones