Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
dominància apical
Biologia
Botànica
Fenomen que consisteix en el desenvolupament de la gemma apical i en el retardament del creixement de les gemmes laterals fins que hi ha una certa distància entre ells i l’àpex vegetatiu.
La dominància apical és deguda a l’acció de les auxines, les quals inhibeixen el creixement de les gemmes laterals
cresta ectodèrmica apical
Biologia
Engruiximent de l’ectoderma a l’extrem distal de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
Es tracta d’una estructura temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat, tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat ala, urpa, peülla, mà, etc
acrocont | acrocont
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes
epiteli

epiteli Tall perpendicular de la pell de la polpa d’un dit
Biologia
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars,…
trocòfora

Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger