Resultats de la cerca

Especialista corredora de maratons, és coneguda perquè fou la primera dona a córrer la marató de Boston amb dorsal, l’any 1967, malgrat que la cursa  només era autoritzada per a homes Arribà a la meta amb un temps de 420 h i escortada per alguns corredors, per impedir que el director de la cursa la fes fora de la competició Posteriorment guanyà la marató de Nova York, amb un temps de 30729 h 1974, i fou segona en la marató de Boston 1975, amb la seva millor marca personal 25137 h

Habitualment té lloc sobre asfalt, en traçats urbans o interurbans, però també se’n disputen per la muntanya Igualada 1983 i Sitges 1984 foren de les primeres poblacions catalanes que organitzaren aquest tipus de proves que es popularitzaren força durant la primera dècada del segle XXI Les curses disputades anualment a Granollers 1987 i a Barcelona 1991, d’àmbit internacional, són les més destacades de les que tenen lloc a Catalunya

La seva estructura és similar a la del còlon, amb uns plecs mucosos longitudinals, les columnes de Morgagni , que en llur part inferior formen uns recessos anomenats vàlvules semilunars L’augment de pressió sobre les parets rectals ocasionat per l’acumulació de matèries fecals determina el reflex de la defecació

Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s

Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició

Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa Fou subcampió del món júnior 1988 en la prova de 10 km marxa En categoria absoluta, participà en tres Jocs Olímpics A Barcelona 1992, fou desqualificat en la prova de 20 km marxa, quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta Fou bronze en 50 km a Atlanta 1996 i quart en 50 km a Sydney 2000 També prengué part en cinc Campionats del Món, en els quals aconseguí una medalla d’or 1993 i una de plata 1995, ambdues en els 20 km En els tres Campionats d’Europa en què participà, obtingué un bronze també en 20 km 1994 Aconseguí…

Guanyà els campionats del món d’Indianàpolis 1987, la copa del món de Barcelona 1989 i la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Especialista en els 100 m, als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or d’aquesta modalitat i baté el rècord mundial establint la marca de 9 s 84 L’any anterior, als mundials de Göteborg, quedà en primer lloc a la prova dels 100 m i amb l’equip nord-americà guanyà la prova de relleus 4 × 100 m