Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Arthur Schnabel
Educació
Música
Pianista, pedagog i compositor austríac.
Debutà de molt jove i amb el temps esdevingué un dels intèrprets de Beethoven i de Schubert de més reputació Professor a la Berlín Hochschule 1925-33 i a Suïssa, fou el primer a enregistrar totes les sonates de Beethoven Compongué, entre d’altres, tres simfonies i quartets de corda d’estil atonal
Louis Niedermeyer
Educació
Música
Compositor i pedagog musical suís.
Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres
Maria Boschetti-Alberti
Educació
Educadora suïssa.
A l’escola de Muzzano féu la primera experiència sobre el mètode Montessori, narrada a Il diario di Muzzano 1919-20 El 1924 fundà a Agno la scuola serena , escola rural considerada la ideal pels pedagogs de l’escola nova Escriví, entre altres obres, L’école sereine d’Agno 1928 i Libertà educativa 1932
Albertine Necker de Saussure
Educació
Pedagoga suïssa.
Influïda pel Romanticisme, en la seva obra L’éducation progressive ou Étude du cours de la vie , apareguda vers el 1830, propugnà una pedagogia progressiva, consistent a proporcionar a l’alumne la voluntat i els mitjans necessaris per a assolir algun dia, per ell mateix, la maduresa de què serà capaç amb l’estímul de l’educador Concedí una gran importància al grup infantil com a subjecte de l’educació social
Hans Georg Nägeli
Educació
Pedagog suís.
Fou un dels primers fautors del cant coral com a mitjà d’educació fundà una casa editorial de música i la Lliga Suïssa per a la Cultura Musical Publicà diversos assaigs de musicologia Répertoire des clavecinistes , iniciat el 1803, amb música de Clementi, JBCramer, Beethoven, etc i de pedagogia — Gesangbildungslehre nach Pestalozzischen Grundsätzen 1810—, on acollí els principis pedagògics de JHPestalozzi
Friedrich Wilhelm Foerster
Educació
Pedagog alemany.
Per raons polítiques emigrà a Suïssa 1920 i als EUA 1940 Representà la tendència moderada entre els partidaris de la renovació pedagògica del començament del s XX i s’interessà per les qüestions d’ètica sexual Escriví Sexualethik und Sexualpädagogik ‘Ética sexual i pedagogia sexual’, 1907, Lebensführung ‘Guia de la vida’, 1909 i Religion und Charakterbildung ‘La religió i l’educació del caràcter’, 1926
Herens
Vall
Vall de Suïssa, al Valais, per on corre el Borgne, afluent del Roine.
Hi ha ramaderia bovina de raça negra, coneguda pel mateix nom, i és zona turística El principal centre és Évolène
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
Pere Rosselló i Blanch
Educació
Pedagog.
Estudià magisteri a Madrid i amplià estudis a Suïssa el 1919 al costat de Bovet i Claparède Durant la dècada dels trenta fou director de la secció de psicologia de l’Instituto de Orientación Profesional de Madrid El 1948 exercí de professor de pedagogia comparada a la Universitat de Ginebra, mentre era membre del secretariat de la UNESCO i de la direcció de l’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra De la seva obra escrita cal esmentar Encuesta sobre la inspección escolar 1922, Les précurseurs du BIE 1943 i Teoría de las corrientes educativas 1960
Engiadina
Vall
Regió alpina del cantó dels Grisons, Suïssa, que comprèn el curs alt de l’Inn.
El material predominant és cristallí, amb algunes intercalacions sedimentàries L’acció glacial hi ha format diversos llacs Silser, Silvaplana Hom hi distingeix l' Engiadina Alta , al sud, on hi ha els nuclis de San Murezzan i Pontresina, de l' Engiadina Baixa , al nord, fronterera amb Àustria El turisme, la producció d’energia hidroelèctrica i la ramaderia són els seus principals recursos econòmics