Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
escola catedralícia
Educació
Escola creada per l’Església per tal de preparar, en principi, el clericat; aquestes escoles funcionaren des del s IV fins a la creació de les universitats.
escola activa
Educació
Tipus d’escola que aplica mètodes de pedagogia activa (activitat).
Hom ha aplicat també el nom d’escola activa a aquella que forma part del moviment de l'escola nova o que en segueix les orientacions
filosofia de l’educació
Educació
Reflexió sistemàtica sobre mitjans, objectius i ideals pedagògics, i àdhuc sobre la licitud mateixa d’educar, en discutir, per exemple, la posició que l’educador ha d’adoptar en el fet de la transmissió cultural.
educació sexual
Educació
Informació amb finalitat educativa sobre els processos biològics i els fenòmens socials de la sexualitat a nens i adolescents.
educació permanent
Educació
Sistema global d’educació en el qual el temps lliure i la formació es fusionen.
Hom també entén per educació permanent la que és realitzada durant tota la vida de l’individu, amb la finalitat de completar la formació inicial, per a reciclar-se o com a passatemps
educació especial
Educació
Tractament educatiu adequat per a possibilitar als deficients d’incorporar-se a la vida social i a un sistema de treball en què es puguin valer per ells mateixos i sentir-se útils.
educació d’adults
Educació
Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l’edat escolar.
Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie L’informe que…
economia de l’educació
Economia
Educació
Part de l’economia aplicada que té per objecte l’anàlisi de la influència de l’educació en els fenòmens econòmics, com també dels aspectes econòmics de l’educació: costs, finançament, etc.
Considerada l’educació com a factor productiu, el corrent més estès se centra en la noció de capital humà, amb aplicació del concepte de rendiment de la inversió que representa els coneixements adquirits en el procés educatiu
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts , les antigues arts liberals…
festa de l’arbre
Educació
Festa destinada a inculcar en els infants el respecte als arbres.
Generalment és subvencionada pels organismes oficials i públics els quals, juntament amb les escoles, poden donar-li un sentit cívic i educatiu Hom celebrà per primera vegada la festa a Nebraska EUA el1872