Resultats de la cerca

Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…

Estudià magisteri a València Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909 Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia Publicà molts treballs, entre els quals Las escuelas rurales 1911, El trabajo manual en la escuela 1914, Metodología del…

Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952

Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal…

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als…

Estudià a Barcelona, a Ginebra i a Madrid, i estudià psicotècnia i orientació professional a Berlín Membre de diverses entitats científiques espanyoles i estrangeres, publicà importants estudis pedagògics i laborals, com La educación activa 1925, La Escuela del Trabajo 1928, La escuela productiva 1928 i La formación profesional en España 1933, i collaborà en diverses revistes Fou condecorat per la seva obra pedagògica 1975

Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves Dedicà els seus últims anys a escriure Pedagogičeskaja poema ‘Poema pedagògic’, 1933-35, Kniga dlja roditelej ‘Llibre per als pares’, 1937, Flagi na bašnjakh ‘Banderes sobre les torres’, 1938 És autor de narracions curtes, assaigs de crítica literària i articles diversos Propugna la collectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d’aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l’home transforma la natura cadascú aporta els seus valors personals a la collectivitat i els comparteix la collectivitat…

Propugnà principis pedagògics basats en l' actualisme i dugué a terme profundes reformes en l’escola italiana Fundà i dirigí revistes de la seva especialitat, i escriví diverses obres, entre les quals es destaca Lezioni di didattica e ricordi di esperienza magistrale 1912

Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballà a la Universitat de Vincennes Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique Les seves línies de treball se centraren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle 1965, L’intélligence et ses formes 1973, L’animation non directive des groupes 1974, Lire 1973, Pour ou contre l’autorité 1973 i  Priorité de l’…

Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i collaborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Publicà diversos estudis, entre els quals Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles , etc