Resultats de la cerca

Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom 1907 mètode Montessori , que té per objecte de fomentar l’expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu A partir del primer congrés montessorià Roma, 1931 i dels contactes de Maria Montessori amb l’estranger Barcelona, 1934, el mètode fou àmpliament adoptat El treball és recollit en les obres Il metodo della…

A l’escola de Muzzano féu la primera experiència sobre el mètode Montessori, narrada a Il diario di Muzzano 1919-20 El 1924 fundà a Agno la scuola serena , escola rural considerada la ideal pels pedagogs de l’escola nova Escriví, entre altres obres, L’école sereine d’Agno 1928 i Libertà educativa 1932

Mestra de professió, estigué vinculada a l’Institut Municipal d’Educació IME i treballà, entre altres institucions, a les escoles del Bosc i de Sant Gregori de Barcelona, fins a la jubilació 1988 Tingué una contribució molt destacada com a impulsora i organitzadora de les corals infantils a Catalunya El 1962, juntament amb M Dolors Bonal, Montserrat Solanic i Maria Teresa Giménez, fundà el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi  i del qual fou directora durant molts anys El 1967, amb el propòsit de suplir la deficient, si no inexistent, formació musical a l’escola…

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Professora de l’escola normal i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional Publicà obres didàctiques Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez , i articles sobre l’educació física de la dona on proposava un feminisme moderat

Dirigí un collegi particular a Sant Andreu de Palomar, d’on fou alcalde el 1869 Dirigí la Revista Andresense i divulgà coneixements científics Manual completo de hilatura de algodón 1876 i Nuevo Catón 1883

Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida Dels seus escrits cal…

De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també…

Llicenciada en psicologia, es doctorà en ciències de l’educació Fou mestra de parvulari, impulsora destacada de l’Asociación Interuniversitaria de Investigación Pedagógica 1981 i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la UNED Fou diputada al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió 1992-96 Féu i dirigí nombrosos treballs de recerca sobre investigació en l’educació Impulsà la fundació que porta el seu nom, dedicada a la recerca en neuropsicopedagogia

Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per convicció,…