Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
aprenentatge
Educació
Psicologia
Procés que implica un canvi real o potencial del comportament relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de l’activitat i/o de l’observació del subjecte.
Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana i la presentació de l’…
Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa
Educació
Llei aprovada al Congrés dels Diputats espanyol el 28 de novembre de 2013 que regula l’educació a tot l’Estat i substitueix la
Ley Orgánica de Educación (2006).
Setena llei espanyola de reforma de l’educació des del 1978, en fou el principal impulsor el ministre d’Educació José Ignacio Wert Entre els aspectes més rellevants que inclou cal esmentar l’establiment del castellà com a llengua vehicular d’escolarització en les comunitats autònomes amb llengua cooficial Preveu, a més, l’obligatorietat d’oferir educació exclusivament en castellà als alumnes dels pares que així ho desitgin, a càrrec de l’Administració dels governs autònoms L’assignatura de religió, bé que optativa, torna a puntuar en la nota mitjana S’introdueixen també proves…
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…