Resultats de la cerca

La concepció de la classe ha anat evolucionant lligada a les etapes històriques de la pedagogia De fet, n'hi ha dues concepcions molt diferenciades una de clàssica, corresponent a uns mètodes educatius i a una pràctica escolar dictats per la tradició presència de càtedra, reglaments, uniformes, immobilisme i manuals escolars escolàstics, i una altra de més moderna, que tingué com a un dels precursors Friedrich Fröbel Aquest i el moviment pedagògic de començament del s XX influïren en un canvi radical de concepció de la classe treball actiu —amb tallers, material i…

Encomanat pel mateix Crist als apòstols com a missió pròpia, el magisteri ha estat exercit d’una forma ininterrompuda per l’Església Enfront del principi de la Sola Scriptura propugnat per la Reforma, la teologia catòlica ha defensat sempre el principi del magisteri eclesiàstic concili I del Vaticà El poder del magisteri ha estat el fonament de la divisió tradicional de l’Església en docent i discent, bé que darrerament els teòlegs han intentat de defugir, en el camp catòlic, aquesta dicotomia i d’establir una concepció més dinàmica del magisteri, en la qual la missió conjunta de…

L’ús d’aquest terme posa de manifest una concepció que entén aquest aprenentatge com la interconnexió de dos processos —aprendre a llegir i aprendre a escriure— que metodològicament no convé separar

Propi de la concepció urbanística de les universitats nord-americanes sota el model de la University of Virginia, projectada per Thomas Jefferson en 1817-25, s’ha estès, especialment a partir del 1950, a d’altres països

Professor a Berlín 1893, desenvolupà el seu pensament filosòfic, fonamentat en una concepció kantiana, en el sentit d’un sistema monista idealista En el camp de la pedagogia és fonamental la seva obra en dos volums Geschichte des gelehrten Unterrichts auf den deutschen Schulen und Universitäten vom Ausgang des Mittelalters bis zur Gegenwart ‘Història de la instrucció acadèmica en les escoles i universitats alemanyes des de la fi de l’edat mitjana fins al present’, 1885, on propugnà la importància dels estudis tècnics i científics en l’ensenyament secundari, i establí les bases de…

L’ideari educatiu o ideari pedagògic es concreta en documents com el caràcter propi de les escoles confessionals i/o el projecte educatiu

Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles…

Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza  i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana  1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica de la Immaculada …

Jesuïta, fou rector dels collegis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat…

Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…