Resultats de la cerca

Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se Hom installà uns primers locals al carrer d’Elisabets 1910, i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus i previsió…

Estudià a París i en 1951-66 ensenyà en universitats i escoles superiors de diversos països Ministre d’educació i cultura 1957-58, d’educació 1966-68 i de cultura, joventut i esports 1968-70 Posteriorment fou director general adjunt d’educació de la UNESCO 1970-74 i director general 1974-87 d’aquest organisme En desacord amb la seva gestió, els EUA i la Gran Bretanya abandonaren la UNESCO el 1984 i el 1985, respectivament És autor de nombrosos llibres i articles de pedagogia

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…

És autora de les novelles Spinster 1958 i Teacher 1963, i de l’autobiografia I Passed this Way 1980, on s’expressen les contradiccions entre la cultura maori i l’occidental

Òrgan de coordinació, de consulta i tècnic que depèn directament del conseller i que té l’objectiu de dur a terme tasques d’anàlisi i avaluació externa del sistema educatiu de les Illes Balears És també l’òrgan encarregat de proporcionar informació rellevant sobre el grau de qualitat del sistema educatiu a les Illes Balears a l’administració educativa, als òrgans de participació institucional, als diferents sectors de la comunitat educativa i a la societat en general

Fou un dels primers fautors del cant coral com a mitjà d’educació fundà una casa editorial de música i la Lliga Suïssa per a la Cultura Musical Publicà diversos assaigs de musicologia Répertoire des clavecinistes , iniciat el 1803, amb música de Clementi, JBCramer, Beethoven, etc i de pedagogia — Gesangbildungslehre nach Pestalozzischen Grundsätzen 1810—, on acollí els principis pedagògics de JHPestalozzi

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Director de l’Institut de Ciències Pedagògiques de la Universitat de Varsòvia 1958-68, el 1969 fou nomenat president de l’Associació Internacional de Ciències de l’Educació Marxista, és autor d' Uspołecznienie Kultury ‘La socialització de la cultura’, 1937, Wychowanie dla przyszłości ‘Educació per al futur’, 1947, La Pédagogie et les grands courants philosophiques 1960 i Podstawy wychowania socjalistycznego ‘Fonaments d’educació socialista’, 1967, entre d’altres