Resultats de la cerca

Molt lligada a les altres ciències de l’educació pedagogia, psicologia, metodologia i a llur evolució històrica, fins al s XVII es caracteritzà per una disciplina rígida i per l’autoritarisme Des d’aleshores la didàctica anà assimilant les noves formes i sistemes culturals i trobà en figures com Comenius, Rousseau i Pestalozzi els representants d’una nova orientació Actualment, la participació més activa de l’infant dins la classe repercuteix en una disminució de l’activitat didàctica clàssica del mestre La polèmica sobre l’abast de la didàctica se…

Una unitat didàctica pot abastar diverses classes o lliçons La distribució en el temps de les unitats didàctiques, és anomenada temporització o periodització dels continguts

És usat pels escolars i els universitaris per a estudiar l’assignatura En els seus orígens, els llibre de text tenia un caràcter enciclopèdic i recollia tots els coneixements del pla d’estudis corresponent Associat gairebé sempre a mètodes d’ensenyament tradicionals que primaven la transmissió memorística, molt sovint ha estat l’eina didàctica preponderant si no exclusiva A l’Estat espanyol, la reforma educativa del 1990 qüestionà la funció tradicional del llibre de text dins el nou marc teòric educatiu, i intentà convertir-la en una eina didàctica de suport…

Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i…

Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921

De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també en la formació…

El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants Posteriorment 1859 fundà la futura congregació salesiana El 1886 visità Barcelona, i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s’alçà una petita ermita Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l’educació postscolar donà molta importància a la formació pel treball tallers a les escoles, escoles professionals, etc i humanitzà la disciplina escolar També fou el primer que envià…

Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també dos llibres per…

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i …