Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
educativitat
Educació
Capacitat d’un educador de contribuir, mitjançant la seva acció educativa, al desenvolupament integral d’un educand.
Aquesta aptitud de l’educador per a educar s’anomenà així per Juan Zaragüeta, pedagog espanyol del s XX Representa la possibilitat d’influir decisivament, tot contribuint des de fora, al procés de formació d’un altre individu més immadur en aquell moment És la capacitat per a transmetre coneixements, destreses, valors o actituds de manera intencionada o no
Cuadernos de Pedagogía
Educació
Revista mensual en castellà que tracta de l’educació amb perspectiva global.
Publicada des del 1975 per Publicaciones Mundial, passà després a l’Editorial Laia Barcelona Ha exercit una gran influència arreu de l’Estat espanyol i ha incidit directament o indirectament en la creació de collectius d’educació Ha impulsat en molts casos la renovació pedagògica i l’engegada d’Escoles d’Estiu, sobretot a fora dels Països Catalans
competències bàsiques
Educació
En el marc escolar, competències que ha d’adquirir l’alumnat durant l’escolaritat obligatòria que li permetin inserir-se perfectament en la vida escolar i social.
Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral
absentisme interior
Educació
Sociologia
Modalitat d’absentisme escolar que, en contraposició a l’absentisme convencional —la no-assistència a classe—, consisteix a assistir a l’escola però a sentir-se’n absent i amb un marcat desacord amb relació a les propostes formatives de la institució.
Es tracta d’un tipus d’absentisme propi d’aquells alumnes físicament presents a l’aula però que se senten aliens al procés formatiu que s’hi desenvolupa, no s’hi impliquen i no responen a les demandes o no mostren interès per allò que els ofereix l’escola perquè troben molts més estímuls engrescadors i propostes amb sentit, fora Els sociòlegs de l’educació consideren que és un símptoma clar que cal canviar i repensar algues formes i processos de la institució escolar
acolliment lingüístic
Educació
Conjunt d’estratègies, recursos i actuacions adreçats a la integració de l’alumnat provinent de fora de l’àrea lingüística on es troba el centre educatiu.
Inclou la informació sobre la realitat lingüística del territori i l’ensenyament de la llengua a l’alumnat nouvingut
Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona
Educació
Institució de caràcter privat dedicada a l’educació i la promoció de les dones fundada el 1909 a Barcelona —amb el nom de Biblioteca Popular per a la Dona— per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se Hom installà uns primers locals al carrer d’Elisabets 1910, i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus i previsió…
mapa escolar
Educació
Document elaborat per l’administració educativa de cada comunitat autònoma que planifica l’oferta dels diversos centres d’ensenyament segons el sistema educatiu aprovat el 1990.
El mapa escolar determina quin tipus d’ensenyament primari, secundari, de formació professional o artística imparteix cada centre A Catalunya, el departament d’ensenyament presentà el mapa escolar el 1995 Aquest document tenia en compte que fins l’any 2001 s’aniria aplicant progressivament la reforma educativa, cosa que obligà a modificar la funció d’alguns centres educatius moltes escoles passaren a ésser instituts de secundària, ja que amb l’aplicació de la reforma els alumnes comencen l’educació secundària als 12 anys, quan abans la començaven als 14 Així, el mapa escolar de Catalunya…
professor | professora
Educació
Persona que es dedica a l’ensenyament d’un art, una ciència o una llengua, etc.
És aplicat preferentment al personal docent de nivell mitjà i superior En l’ensenyament universitari de l’Estat espanyol hom distingeix quatre cossos de funcionaris docents els catedràtics d’universitat, els professors titulars d’universitat, els catedràtics d’escoles universitàries i els professors titulars d’escoles universitàries Els dos primers tenen plena capacitat docent i investigadora i els altres dos, plena capacitat docent i, quan posseeixen el títol de doctor, plena capacitat investigadora La universitat, a més, pot disposar del concurs de personal docent contractat temporalment…
Pere Gil i Estalella
Educació
Cristianisme
Mestre en arts i doctor en teologia.
Jesuïta, fou rector dels collegis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat…
Walter Adolf Georg Gropius
Arquitectura
Educació
Arquitecte, pedagog i teòric de l’art alemany.
Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…