Resultats de la cerca

Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…

Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita

Ciutadà honrat de Barcelona Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna Llegà els seus béns per a la construcció del Collegi de Cordelles , del qual redactà els estatuts el 1572

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver…

Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en…

Publicà Syntaxeos compendia 1677 i De prosodia et poetica 1682

Aprengué dibuix amb FTremulles i escultura amb Carles Grau El 1771 ingressà a l’escola de San Fernando de Madrid, i estigué a Roma del 1773 al 1780, que fou nomenat director de l’Escuela de Nobles Artes de Granada En la seu d’aquesta diòcesi obrà el sepulcre de l’arquebisbe Moscoso El 1805 passà a ocupar el mateix càrrec a l’escola barcelonina, i cessà en renunciar a jurar l’adhesió a les autoritats napoleòniques Se n'anà a Mallorca, on, entre altres obres, influïdes de neoclassicisme, efectuà treballs a l’església de la cartoixa de Valldemossa En tornar Ferran VII fou reposat en la direcció…

Cec de naixement, inventà instruments i sistemes per a ensenyar als cecs les primeres lletres i l’escriptura de notes musicals 1832 A partir del 1830 fou organista de Santa Maria de Mataró

Biografia Fill de pagès, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Sabadell el 4 de març de 1849 i hi professà el 3 de març de 1851 Cursà els estudis eclesiàstics a Moià, on s’insistia fortament en l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències per respondre a les necessitats de l’ensenyament que demanava la societat industrial Començà a ensenyar a Sabadell a la classe d’aritmètica Al mateix temps aprofundí en l’estudi de la teologia moral Tenia poca salut i el destinaren a Mataró 1864-71, on donà classes de geometria i trigonometria rectilínia Després d’una estada a Igualada 1871-74, fou…

Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares Palma, 1866 cinquena edició, 1900 per a infants Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma