Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
llicenciat | llicenciada
Educació
Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada.
postgrau
Educació
Cadascun dels cursos superiors que hom estudia després d’obtenir el grau de llicenciat.
cicle universitari
Educació
Fase en la qual s’estructura la càrrega lectiva d’un ensenyament universitari.
Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus…
Josep Pereña i Moros
Educació
Pedagog.
Llicenciat en filosofia i lletres, dirigí les Escoles Laietània collaborà a Serra d’Or i a Criterion És autor d' Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer 1955
catedràtic | catedràtica
Educació
Professor que ocupa en propietat una càtedra d’ensenyament.
Segons la legislació espanyola vigent, per a esdevenir catedràtic universitari cal ésser doctor, haver exercit durant dos anys una funció docent o investigadora en un establiment estatal i haver guanyat les corresponents oposicions o el concurs, o haver ests designat Per a esdevenir catedràtic d’institut cal ésser llicenciat en una facultat universitària Els catedràtics són funcionaris públics
Isidre Vilaseca i Rius
Educació
Cristianisme
Comunicació
Sacerdot, pedagog i publicista.
Llicenciat en teologia i filosofia i lletres, fou professor de l’Institut i de la Normal de Barcelona, director del Collegi de Sant Ignasi, de Manresa 1868, i sotsdirector del Collegi Terrassenc 1873 Fundador del setmanari El Faro Manresano 1869-70, és autor de nombroses obres hagiogràfiques en català i castellà i de manuals escolars sobre diverses matèries
Abdó Llabor
Educació
Professor de filosofia.
Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux , Que faire de la France i una Mémoire sur l’instruction publique Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés
Antoni Caparrós i Benedicto
Educació
Psicòleg.
Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en psicologia, féu estudis de postgrau a les universitats de Munic, Turíngia i Viena Catedràtic de psicologia a la UB des del 1985, fou cap de departament i degà de la facultat de psicologia D’ençà del 1994 fins a la seva mort fou rector de la Universitat de Barcelona, i el 2001 fou elegit president de l’Institut Joan Lluís Vives
tesina
Educació
Treball de final de carrera que en algunes facultats universitàries és exigit per a l’obtenció del grau de llicenciat.