Resultats de la cerca

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració…

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la de la Generalitat El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la Universitat de l’Havana 1961-67, posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Ermilo Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic És autor de La enseñanza a través de los textos libres 1959,…

L’ideari educatiu o ideari pedagògic es concreta en documents com el caràcter propi de les escoles confessionals i/o el projecte educatiu

Fou professor al Training College de Glasgow Considerat, a Anglaterra, com a mestre del pensament pedagògic, és més aviat un filòsof de l’educació que té en compte les concepcions de la pedagogia activa

Als centres públics d’educació primària aquest òrgan sol ser constituït pel director, el cap d’estudis i el secretari A l’educació secundària, a més, sol haver-hi membres addicionals com el coordinador pedagògic

Partidari de les doctrines anarquistes, fundà els diaris “L’Agitation” 1892 i “Le Libertaire” 1895 entre les seves obres es destaquen Philosophie libertaire 1895 Fundà una escola-orfenat 1905 i creà un butlletí pedagògic 1914

És basat en l’activitat, la llibertat i la responsabilitat de l’infant, i en el treball i en l’observació dels elements del seu medi natural Parteix de les activitats diàries de l’infant rentar-se, vestir-se, menjar, jugar, etc Es preocupa poc de la lectura i de l’escriptura, i orienta l’infant cap a la coneixença del major nombre d’objectes que són utilitzats normalment, alhora que desenvolupa el llenguatge per mitjà de nombroses converses sobre aquests objectes l’ordre és molt important el nen ha d’endreçar les joguines després de jugar els infants practiquen la rítmica, la música i el cant…

També es pot denominar ideari pedagògic i es troba en totes les escoles confessionals com a concreció del seu projecte educatiu de centre Sol incloure una descripció completa de la seva identitat, del tipus d’educació que ofereix, dels seus criteris pedagògics i del seu model de gestió i participació Exposa els principis i valors que inspiren la labor del professorat, la línia pedagògica i el model de persona que promou

Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’

Document eminentment pedagògic, constitueix un instrument bàsic per a concretar els plantejaments i opcions que respectin els principis i prescripcions del currículum, l’organització estructural del sistema educatiu i la diversitat de característiques de l’alumnat Estableix, entre altres aspectes, el tractament que el centre ha de donar a cadascuna de les llengües d’acord amb el projecte lingüístic, la distribució temporal dels continguts educatius al llarg de l’etapa, els criteris generals per a l’elaboració de la programació i les opcions metodològiques, organitzatives i els…