Resultats de la cerca

Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada especialment les Escoles d’Estiu, la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la collaboració amb organitzacions i…

Després d’estudiar a l’Institut Rousseau de Ginebra i de conèixer nombroses escoles noves europees, desenvolupà a Catalunya una important tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com, i molt especialment, per la seva capacitat d’organització de centres escolars Pel que fa a la seva actuació com a mestra, cal assenyalar la direcció de l’Escola del Bosc de l’ajuntament de Barcelona 1914-30 i la del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar 1930-39 féu cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a l’Institut de…

La seva preocupació per la pedagogia artística, que manifestà en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat Fout professora a diversos instituts i escoles, així com a l’Escola Massana Feu la primera exposició individual l’any 1967 Conreà un realisme depurat amb tendència a l’allegoria o al simbolisme

De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també…

Als Països Catalans la primera fou creada el 1914 per iniciativa d’Eladi Homs i de la Mancomunitat de Catalunya Suspesa durant la Dictadura 1922, reprengué les seves activitats el 1930, i del 1931 al 1935 estigué sota el patronat de l’Escola Normal de la Generalitat Modernament fou creada l’escola d’estiu de Rosa Sensat 1966, continuadora en part de l’escola de la Generalitat A partir del 1968 hom n'organitzà a moltes poblacions dels Països Catalans Posteriorment, el Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències organitzà el 1974 l’escola d’estiu de…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en ciències de l’educació Fundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , juntament amb Marta Mata, Maria Antònia Canals, Maria Teresa Codina, Jordi Cots, Enric Lluch i Anna Maria Roig També cofundà 1959, amb Pau López, i dirigí l’escola Costa i Llobera, una de les més prestigioses de la renovació pedagògica a Catalunya Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’activitat i de recerca se centraren en la formació inicial i permanent del professorat, l’organització, la gestió, el finançament i l’avaluació de centres, el…

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu…

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…

Als Països Catalans, fins al s XIX, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial El 1804 hom creà a Barcelona una Junta Especial d’Exàmens, però, de fet, fins el 1834 no foren organitzades escoles especials de mestres Sostingudes per les respectives diputacions, hom creà escoles normals de mestres a Palma 1842 i a Barcelona 1845 L’ensenyament normal per a dones no fou iniciat fins el 1860 el 1864 a València, i fou declarat oficial i obligatori el 1868 A Palma, el 1872 fou fundada l’Escola Normal de Mestres de Balears femenina, continuació del…

Hom hi diferencia dues etapes, o nivells la de l’escola bressol fins a tres anys i la de parvulari de quatre a sis anys L’objectiu que hom pretén és ajudar l’infant per tal que aconsegueixi la seva pròpia autonomia a nivell motriu, afectiu i intellectual Tradicionalment, l’ensenyament de la mainada era a càrrec de la família Amb l’aparició dels centres d’ensenyament preescolar, la família pot comptar amb les seves orientacions i ajuts pedagògics Els primers centres foren creats al s XIX i eren, la majoria, institucions de caràcter benèfic per a famílies obreres, que guardaven els nens mentre…